Crítiques

CRÍTIQUES PINTURES DE FRANCESC ORENCH (Resum)

LA ZONA GALLERY MADRID (29 d'octubre 2024)

Francesc Orench Bernat, presenta a la galeria dues obres que destaquen pel seu subtil equilibri entre figuració i abstracció. Amb un estil inconfusible, Orench Bernat ens mostra en una de les peces un grup de velers flotant serenament sobre l'aigua, mentre que a l'altra ens transporta a un paisatge campestre d'arbres que sembla sorgir i esvair-se davant dels nostres ulls.

Les seves pinzellades, tan precises com efímeres, dansen sobre el llenç, suggerint formes que s'insinuen sense definir-se completament. Aquest joc d'aparició i desaparició genera una il·lusió visual en què el motiu principal es revela parcialment, convidant l'espectador a completar la imatge des de la percepció pròpia. L'obra d'Orench Bernat es converteix així en una experiència de contemplació activa, on allò figuratiu i allò abstracte conviuen en harmonia, aconseguint una atmosfera que evoca tant la realitat com el misteri del que és indefinit.

Carlota de Carvajal (crítica de la revista REVISTART) (Agost 2024)

Entre el passat llunyà i el futur remot. Dos temps distants es troben en un mateix moment, és el que passa als olis de Francesc Orench. L'artista ens fa viatjar al costat dels nostres antecessors, que van plasmar a les coves un art rupestre propi de la prehistòria. Habitualment omplien les parets de motius, vinculats als rituals dels habitants. A l'obra "Any 14.019" l'artista inclou objectes i tecnologies de l'actualitat, seguint l'estètica de les pintures cavernàries. a les seves obres, les mans són presents de la mateixa manera que ho van estar ahir

Pablo Santirso (crític de la revista REVISTART) (Desembre 2023)

CO2H és un títol que pot resultar críptic per a moltes persones que observin aquesta obra d'Orench, però els entesos en matèria de composició química poden arribar a extreure un missatge de crítica a la contaminació.

Les lletres i xifres del seu títol es poden traduir com la nomenclatura química dels àcids carboxílics, molt usats per al desenvolupament de pesticides, acetats i polímers plàstics. Si a això li sumem la composició de colors i com les llargues gotes negres estan distribuïdes com a edificacions ens trobem davant d'una obra de crítica esmolada cap a les conseqüències mediambientals produïdes per les grans fàbriques.

Gabriel ANDARES (crític de la revista REVISTART) (Octubre 2023)

Orench deconstrueix el concepte de paisatge com ho entenem a la pintura per desenvolupar obres de naturalesa més abstracta, que redueixen elements del nostre entorn a les seves formes més elementals. Si bé és cert que els seus quadres els podem entendre com a paisatges des d'un punt de vista tècnic, les parts que el fonamenten se suggereixen en comptes de representar-se de forma explícita, cosa que li permet treballar les mateixes sensacions que desenvoluparíem en veure un quadre naturalista clàssic .

Joseo GARCIA (Tandem Art Gallery) (2023)

Orench és un artista de pinzellada àmplia i de grossos empastos amb una gran riquesa cromàtica, desenvolupant una varietat temàtica, conjugat l'impressionisme abstracte amb l'expressionisme figuratiu. Una visió artística que no deixarà indiferent.

Sonixe AVNATAMOFF (Periodista i crítica d'art a París) (2016)

Fa una pintura plena de vida, amb pinzellades plenes d'emoció i d'expressió, amb contundència. És vida en moviment, desplaçament emocional. Veig en la seva pintura un aire de les darreres creacions de Van Gogh, especialment al quadre "Camp de blat amb corbs". La seva tendència és impressionisme abstracte, amb força, vigor i color."

Joel RISTOL (Pintor i crític d'art) (2020)

"Podem observar a les seves obres una gran força i expressivitat en el traç i la taca, una forma d'impressionisme abstracte on, i encara que algunes de les obres es conserven formes i espais figuratius, ens donen la llibertat a l'espectador per interpretar l'obra i necessàriament veure'ns reflectits en ella."

Marina GARCIA i CARBONELL (Historiadora de l'art) (2020)

"La marca distintiva de l'obra d'Orench, és la pinzellada enèrgica gairebé expressionista.(…) Inicialment inspirat en el naïf, el figurisme i el paisatgisme de cases, carrers o marines, actualment ha passat a fer pinzellades més fortes, sinceres, lliures i creatives en una incursió al món abstracte."

Aitor ROGER (Historiador, Arxiu Ajuntament Blanes) (2020)

"Les traçades de Francesc Orench es caracteritzen per estar plenes d'energia, vitalitat i color. Estan fetes a base de pinzellades carregades d'expressió, cosa que al mateix autor li agrada anomenar "impressionisme abstracte (…)"

Eva PALAU (Comunicacions Ajuntament Blanes) (2018)

(…) Amb el pas del temps el seu estil ha evolucionat de manera natural, sense forçar, passant d'un estil figurista a un impressionisme abstracte. Essencialment format de forma autodidacta, les pinzellades són expressives i plenes d'emocions i optimisme."

Josep GIBERT (Llicenciat en Filosofia i diplomat en biblioteconomia i documentació) (Obres 2021, 22)

"La percepció no és mai neutra i els esdeveniments d'aquests dies ens porten a identificar els vermells del quadre amb la confirmació que seguim en el cicle ígne. Així mateix, les paletades cromàtiques d'estil impressionista suposen una continuació de l'estil marca de la casa , però aquesta vegada només a mig quadre. L'altra part podria ser el mar, amb un fons ric de vida encara, però que ja té la bugada que, vencent el penya-segat, se'l precipita per sobre.

Certament, un altre espectador pot percebre sensacions diferents i elaborar relats diferents. que fins i tot incloguin l'enigmàtica bola flotant del fons marí!"

"Aquests dies estem mediatitzats per les explosions del Turó vell i les seves vomitives bugades magmàtiques que van arrasant lentament amb tot allò que troben al seu pas.

Francisco porta un temps amb una mena de cicle ígne on el foc és protagonista. Aquí segueix el cicle, però deixa la seva tècnica de les espatllades impressionistes pels raigs dels tubs de pintura. Una massa de pintura lletosa podia suggerir-nos una mena de ser animal que està a punt de ser empassat per la massa de magma. La bèstia està horroritzada, però, inevitablement, fins i tot les restes de la seva pelusera, representades per les cordes que pengen fora del quadre, també seran aviat pastura de les flames.

Acció, moviment en un sol llenç on el cromatisme i el dramatisme del foc fan presència."

No obstant això no deixa de seguir el teu estil, més aviat abstracte, de compossició cromàtica amb un nombre reduït d'elements però molt intensos.

El que crida l'atenció és que no només has repesentat el color del foc sinó també la sequedat del terra, el movimet violent de les espurnes, l'ofec del fum cendrós asfixiant i, en definitiva, la potència, alhora radiant i magnètica, alhora devastadora i devoradora, de les flames"

Cada cop ens mostres més interacció en el teu impressionisme abstracte"